Les restes d’ala sobre les espatlles:
t’espolses el regust de la conversa,
camines amb unes poques paraules
que brunzen cansades com a l’atzar
i a poc a poc s’entaforen en una forma
que prens indolent i deixes a la butxaca
esquerra interior de l’americana.
dissabte, juliol 14, 2007
La tarda ben endins
Etiquetes de comentaris:
americana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)