Furgues

L’home que sembla que espera et mira
com baixes les escales tu baixes
i prou tu tanques la porta i fas
olor de terra seca.

A fora ploren els nens les mares
xisclen usen la pala les mares
i enterren bolquers. Sense.

Et rentes les mans i xopes fan
olor de terra seca tornes
al centre de l’habitació furgues.

Furgues el forat antic s’obre
l’esquerda caus en vol invers
travesses un mar de memòria
et grates les celles oblides
tempestes de temps fas un rot
quan arribes al dolor de les coses.

Quequeges les coses refuses
travesses un laberint cims
nevats pluja roja un udol
de mort l’escola buida fils
de sang calenta enteranyinen
la sola intenció de dir.

i el desert com una casa com
un pas inaugural un silenci que

L’home que sembla que espera truca.