La repetició

El pare vol sortir al carrer.
Em sembla estrany. Si li tinc el pati
perquè passegi tranquil,
net de destorbs i al matí li toca
el sol unes hores.
D’ençà d’allò de la vista
no vol estar-se a casa, i mira que
al balcó s’hi està molt bé i se
sent la fressa del carrer, els nens
que van a escola. Et sembla normal?
A voltes baixem, l’acompanyo
i vols creure que

Les volves de fum s’allargassen,
assagen formes inèdites, sempre
rebutgen la repetició i ja saps
que neguen el començament,
l’assaig condemnat de pensar
el retorn al lloc. Mor el foc,
un foc que cremava, fascina.

no el saluda gairebé ningú i tan sols
vol seure, i caminar i seure.