Deixes enrere la casa final,
no em demanis on ets, no miris que.
Ni l’ombra és teva, ni l’aire entre tu
i l’ombra. Et miro i ric de saber
que penses l’ombra així.
Obres ara un nou camí estripat com
un llibre que deixes i reprens
dies després, com si.
Allunyes temps de tu, camines lent
i observes atent i abandones cada.
Acumules oblit, acumules.
dijous, octubre 27, 2005
Si li tinc el pati
Subscriure's a:
Missatges (Atom)