dijous, octubre 27, 2005

Si li tinc el pati



Deixes enrere la casa final,
no em demanis on ets, no miris que.

Ni l’ombra és teva, ni l’aire entre tu
i l’ombra. Et miro i ric de saber
que penses l’ombra així.

Obres ara un nou camí estripat com
un llibre que deixes i reprens
dies després, com si.

Allunyes temps de tu, camines lent
i observes atent i abandones cada.

Acumules oblit, acumules.