Penya-segat

Descanses àvid encara de sorra
a la barana que t’aboca al mar:
les onades passen, sempre l’onada
canta naufragis de sal. Indolent
penses cada cosa minúscula
que s’enfonsa en la foscor,
pensaments minúsculs i foscos.

Les mans s’aferren a la fusta,
els ulls retornen a l’asfalt
i arriba l’autobús. El banyador
encara humit, encara grans de sorra.
Hi puges i els cossos dempeus
llepen la teva pell sense vergonya.

De les sabates

I si fos no fang, no dius que. Sempre?
caldria embrutar una mica més,
cada, dia, més: la sola de les sabates. Però
i si això és així llavors. No. Sempre. Calles.
I si fang o no, qui millor? Qui? Millor?

I si fos no fang sinó la sorra. Tota llum
lenta acollidora. I això. T’ho dius
ben aspre de fang amb la panxa plena.
per exemple sola sabates forta
llum al coll estreny com sempre.

la calma arriba si no la penses
un regal esquinçat que miraves
anys enrere que mires travesses
i més enllà de la calma albires
els fems com cremen sota la llum

Si però no fang, afirmaries ara
brut el cap si tot una mica més
lentament desfà grumolls. De les. Sabates.
I si. Sempre. Calles. T’ho dius a tu
i repetiries cent mil. Vegades. Que calles.
Digues per exemple.