I si truquen

Repeteixes el gest de fa una estona

—absort? precís? cansat?—, discretament

atent a cada múscul de la mà

—mil·límetres, articulacions—,

una imitació perfecta que hauria

—i si plou? i si truquen a la porta?—

de convocar no se sap si algun cercle.

imminència

...és el venir

que escoltes maleta

preparada bitllet

cancel·lat en diuen

a la mà i al final

i un neguit un neguit

La tarda ben endins

Les restes d’ala sobre les espatlles:
t’espolses el regust de la conversa,
camines amb unes poques paraules
que brunzen cansades com a l’atzar
i a poc a poc s’entaforen en una forma
que prens indolent i deixes a la butxaca
esquerra interior de l’americana.

Entelar l'horitzó amb l'alè

la roba estesa
al vent que s’endú
l’olor de sabó que s’escampa efímera
com un blanc precís que t’esperaves que

L'home que sembla que espera

com si fos possible
entelar l’horitzó amb l’alè
mires la tarda ben endins
de tu la mires com si fos
possible tocar-la però

Promesa de no

abans de voler ni l’alè que munta
el silenci a

després la represa una obstinada
cosa que ni

la xerrera de les coses s’eleva
cal triar com

els caires del soroll com una ofrena
una tarda de cervesa i conversa
les frases nuades al cos indiquen
estrenyen limiten afirmes no

Llavi

Acarones el llençol estès,
olores el llit, com al tren
la dona mira com el temps passa
en el temps, com sobre la finestra
la mà sobre el vidre.

Passava el mar, estacions, camí
de tornada, promesa de no.